Escrit l'any 1921, el llibre que teniu a les mans és la mare de totes les distopies. Anterior a Un món feliç d'Aldous Huxley i a 1984 de George Orwell, obres sobre les quals va exercir una clara influència, Nosaltres va estar prohibit a la Unió Soviètica durant més de seixanta anys, considerat un llibre ideològicament reprovable.S'hi narra la història de D-503, un enginyer fidel a l'Estat Únic que veu pertorbada la seva vida lògica i ordenada per l'aparició d'una noia difícil de computar. Zamiatin utilitza una trama d'aventures per endinsar-se en una societat regida per un sistema matemàtic perfecte, on els edificis son de vidre i les Taules Horàries, iguals per a tothom. Amb un tractament del llenguatge decididament avantugardista, aquesta obra mestra de la literatura russa del segle xx constitueix una novel·la visionària en molts aspectes, però, sobretot, perquè traspua un anhel de llibretat que no ha perdut vigència.

Ievgueni Zamiatin (Lebedian, 1884 - París, 1937) va ser un dels millors prosistes russos de la seva època, censurat primer pels tsaristes i més tard pels soviètics. Entre 1902 i 1908 va estudiar enginyeria naval, època en què es va acostar als bolxevics. El 1917 va donar suport a la Revolució, tot i que poc després es va sentir desencantat amb els plans d'industrialització de Stalin. La seva obra mestra, Nosaltres, li va suposar la prohibició de publicar dins l'URSS, de manera que bona part dels seus textos van veure la llum a l'estranger. L'any 1932, gràcies a la intercessió de Maksim Gorki, se li va permetre abandonar el país que l'havia castrat literàriament, i es va traslladar a París, on va morir cinc anys després.